Un nou estudi confirma la capacitat dels neardentals de desenvolupar pensaments simbòlics complexos
Serien capaços, per exemple, d'enterrar els seus congèneres, segons aquesta investigació que ha comptat amb una doctoranda de l'IPHES
L'anàlisi de la fossa és concloent pel que fa al seu origen antròpic. La recerca tafonòmica de les restes humanes demostra que el cos va ser cobert ràpidament, per protegir-lo de qualsevol pertorbació post mortem, com ara modificacions de meteorització o atacs de carnívors. Aquests dos elements, combinats amb la connexió anatòmica en què es va conservar l'esquelet, sostenen la hipòtesi que es tractava d'una sepultura intencionada.
El 3 d'agost de 1908, els germans Bouyssonie van descobrir un esquelet gairebé complet de neandertal (LCS1) en una fossa cavada en els dipòsits del jaciment Bouffia Bonneval, a La Chapelle-aux-Saints (França). Per primera vegada es contemplava la hipòtesi de la possible existència d'enterraments intencionals i, per tant, la capacitat de pensament simbòlic en un grup humà del Plistocè superior diferent al dels humans anatòmicament moderns (nosaltres). Això va modificar dràsticament l'enfocament d'algunes investigacions i els arqueòlegs van començar a buscar evidències d'enterrament neandertal. En els cinc anys següents a aquest descobriment es van trobar altres nou suposades sepultures, i a dia d' avui ja s'han registrat prop de quaranta casos possibles, algunes de les quals reflecteixen pràctiques funeràries complexes. Tots aquests descobriments han canviat profundament la percepció sobre els neandertals.
No obstant això, en les últimes dècades s'han aixecat nombroses crítiques i dubtes sobre la capacitat cognitiva d'aquesta espècie per enterrar els seus morts. Ara, un nou estudi publicat al PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences), "Evidence supporting an international Neandertal burial at La Chapelle-aux-Saints", confirma l'origen antropogènic de la fossa trobada en aquest indret, amb la qual cosa avala la capacitat de pensament simbòlic complex de les poblacions neandertals.
Aquest estudi ha estat realitzat per un equip internacional dirigit pel Dr. William Rendu, del Center for International Research in the Humanities and Social Sciences, Unités mixtes Internationales 3199, CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique), a la New York University, i entre molts altres col·laboradors , també ha comptat amb la participació de Carlotta Tavormina, membre de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i estudiant del doctorat de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona.
"Aquest treball és una prova de que els neandertals han estat capaços de desenvolupar per si mateixos alguns pensaments simbòlics complexos. Per tant, aquesta espècie i els humans anatòmicament moderns (Homo sapiens) som molt similars pel que fa al comportament", explica William Rendu des Nova York.
El mateix investigador ha volgut emmarcar aquesta nova troballa en la tendència generada en l'última dècada, gràcies a una quantitat creixent d'investigacions que han constatat el desenvolupament en algunes poblacions de neandertals del pensament simbòlic complex , tal com ho demostren l'ús de plomes, les col·leccions de petxines peculiars, etc" . "Estem encantats de contribuir a representar aquesta nova imatge dels neandertals", assegura Rendu.
Elements relacionats
Compartir
Fotografia d'una tomba de neardental