L'IPHES crea un mètode 3D que permet saber amb precisió la intensitat de l'ús de les eines prehistòriques
Els models generats amb l’estudi són d’accés lliure a internet perquè puguin ser replicats o modificats
D'aquesta manera s'obté informació més vàlida sobre la gestió de la matèria primera, la variabilitat dels artefactes retocats o, fins i tot, de les estratègies de mobilitat.
Ara, un nou mètode d'anàlisi 3D formulat per membres de l'IPHES aportarà més precisió sobre l'ús i les modificacions dels instruments al llarg de la seva vida . "Això és important perquè mitjançant aquest tipus d'aproximacions a la tecnologia prehistòrica es poden abordar problemàtiques que, a través dels estudis classificatoris tradicionals, són completament inabastables", comenta Juan Ignacio Morales, autor principal de l'article que dóna a conèixer el nou mètode i que ha publicat la revista científica Journal of Archaeological method and Theory amb el títol "Measuring Retouch Intensity in Lithic Tools: a New ProposalUsing 3D Scan Data" (Mesurant la intensitat del retoc en eines lítiques: proposta d'un nou mètode a partir de dades 3D).
Així es pot obtenir informació més precisa sobre la gestió de la matèria primera, la variabilitat en els conjunts d'artefactes retocats, la intensitat de les ocupacions i les activitats realitzades en els jaciments o, fins i tot, les estratègies de mobilitat que poden ser enfocades, per tant, des d'un punt de vista tecnològic.
"Altres aspectes a estudiar és el temps durant el qual una eina ha estat mantinguda en funcionament: com, quan i quant ha estat reparada, i finalment, quan i per què ha estat abandonada", apunta Juan Ignacio Morales. Aquestes anàlisis tecnològiques també poden ajudar a respondre preguntes sobre l'estructura dels conjunts industrials i la seva relació amb les dinàmiques de mobilitat dels grups de societats caçadores i recol·lectores nòmades.
Així queda clar que les eines retocades poden aportar valuosa informació sobre molts aspectes del comportament humà en el passat. "Una vegada assumit això cal disposar de les tècniques més precises possibles per mesurar en quin percentatge han estat reduïdes", explica Juan Ignacio Morales.
Això presenta un problema evident. L'arqueòleg recupera les eines en el seu estat d'abandonament i no és possible observar directament com han anat variant en el temps. "En aquest article es presenta un mètode nou en el qual, a través de mesuraments realitzats en models 3D de les peces, s'aconsegueix estimar amb un grau de seguretat molt elevat la quantitat de volum que les eines trobades en els jaciments han perdut durant tot el seu procés de manteniment o curation", remarca.
El mètode creat per calcular la reducció de les eines lítiques ha estat testat dins d'un estudi experimental per conèixer el seu comportament en una situació en què la quantitat de volum perdut durant el retoc és un valor conegut. D'aquesta manera s'han pogut confrontar les dades reals amb els estimats pel mètode, anomenat 3D- ERP (3D- Estimated Reduction Percentage). En aquesta comprovació s'ha pogut determinar que hi ha una elevada correlació entre la reducció real de les eines i l'estimada, aproximant-se moltíssim més a un càlcul correcte de la reducció que els índexs basats en mesuraments manuals existents.
Elements relacionats
Compartir
Composició d'una eina experimental de pedra retocada. En blau, la peça un cop ha estat modificada, mentre que la part sobreposada reconstrueix com era el seu tamany original.