Ruta científica Lluís Pons d'Icart

"Conèixer la història ens farà més savis i prudents", deia Lluís de Pons d'Icart. Aquesta frase lapidària apareix en el pròleg del seu Llibre de les grandeses i coses memorables de l'antiquíssima, insigne i famosa ciutat de Tarragona, que va publicar el 1572. Hi descriu amb gran detall l'estat de conservació de les principals restes romanes que es coneixien a la ciutat. Aquelles ruïnes, menystingudes per la majoria, per a ell eren una joia i hi intuïa la petjada d'un passat gloriós, que a Roma es reconeixia i aquí s'ignorava.

Pons d'Icart, nascut a Tarragona cap al 1520, va ser un home del Renaixement. Net de governadors de Nàpols; estava emparentat, per part de mare, amb els els Icart, senyors de Torredembarra i també amb l'arquebisbe Antoni Agustí, l'humanista que va portar la impremta i la universitat a Tarragona.

Va estudiar lleis i va ser jutge general d'apel·lacions de la ciutat i el Camp de Tarragona, a més d'advocat del Capítol de la Catedral. Aquesta era la seva feina, però la seva passió eren les pedres.

Va escriure un compendi de les epigrafies, els escrits gravats en pedra que hi havia a la ciutat i que, en molts casos, es reaprofitaven com a material de construcció. També va estudiar les restes dels monuments de Tàrraco que havien quedat oblidades i desdibuixats sota la ciutat medieval.

Les seves dades es contradeien amb autors de l'època de la cort castellana, que en escriure la història sobre les ciutats d'Espanya deien que a Tàrraco hi vivien dues mil persones. Per a Icart, aquesta aproximació era una ofensa. Ho afirmava basant-se en les mides que havia pres del que intuïa que eren el Teatre i l'Amfiteatre, uns recintes pensats per a milers d'espectadors i que el feien pensar en una ciutat d'almenys 20.000 habitants.

Pons d'Icart va documentar, mesurar i descriure la ciutat romana; per això se'l considera el precursor dels arqueòlegs moderns. La ruta descobreix la història d'aquest personatge il·lustre, que va reivindicar i documentar la grandesa de Tàrraco i que va assentar les bases d'una disciplina que en la seva època no tenia nom: l'arqueologia.

La visita recorre espais monumentals de la ciutat, com l'Amfiteatre i el Circ, i permet entendre també el context històric en què va viure el nostre protagonista: l'època del Renaixement, el Concili de Trento, la Contrareforma i la revolució científica, però també uns anys en què a les nostres costes sovintejaven els atacs dels pirates.

Potser de forma inconscient i com a defensor del patrimoni ha estat un dels protagonistes que ha col·laborat en la declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat.