Mostrant de 1 a 10 de 13 notícies disponibles amb etiqueta "IPHES"
-
Identifiquen per primer cop un queixal de més, un quart molar, en un homínid d’Atapuerca
Un article recollit recentment a la revista HOMO - Journal of Comparative Human Biology dóna a conèixer la presència d'almenys un individu de sexe masculí de sobre uns 40 anys d'edat, de fa entre 4.760 i 4.200 anys, localitzat al sepulcre col·lectiu la Cueva El Mirador, a Atapuerca (Burgos), que posseïa un quart molar, a més d'importants malalties bucodentals.
-
Els humans d'Atapuerca de fa entre 7.200 i 3.100 anys incloïen en la seva dieta gos domèstic, gat salvatge, guineu i teixó
Fa entre 7.200 i 3.100 anys aproximadament els humans que van viure a la Cueva El Mirador, a Atapuerca (Burgos), incloïen en la seva dieta gos domèstic, gat salvatge, guineu i teixó. El consum d'aquestes espècies era molt poc freqüent a Europa continental en aquells temps, però en aquest jaciment s'han trobat 24 restes fòssils que avalen el seu processament. La troballa es recull a un article publicat a la revista Quaternary International, amb Patricia Martin, col·laboradora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), com a signant principal.
-
Troben a la Boella espècies de fauna com tortuga, tigre de dents de sable i copròlits de hiena
Els treballs d'excavació que s'han dut a terme aquest octubre al Barranc de la Boella, a La Canonja (Tarragonès), sota la direcció de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), han aconseguit augmentar la llista de noves espècies fins ara localitzades en aquest indret, com és el cas d'elements esquelètics de tortuga, tigre de dents de sable i abundants copròlits de hiena. També s'han trobat restes de pedra tallada que donada la seva antiguitat, sobre el milió d'anys, són de gran importància per explicar l'origen de les primeres poblacions humanes a Euràsia. Aquestes troballes han tingut lloc a la Mina, la zona on enguany s'ha centrat l'excavació, en una superfície de quasi bé 25 metres quadrats.
-
1.600 científics de 60 països de tot el món es troben a Burgos al XVII congrés de prehistòria de la UISPP
Un total de 1.600 científics de 60 països diferents i dels cinc continents s'han reunit entre l'1 i el 7 de setembre en el XVII Congrés de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques (UISPP), que se celebra a la Universidad de Burgos, organitzat per la Fundación Atapuerca. L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) participa en l'organització de setze sessions del congrés, i és membre de l'oficina científica de la Comissió Local Organizadora.
-
Un article avala una forta activitat hidrotermal a La Hoya de Baza durant els últims milions d'anys
La cuenca de Guadix-Baza, situada a l'altiplà granadí i envoltada pels cims més elevats de la serralada bètica Bética (Sierra Nevada, Sierra de Baza, Sierra de las Estancias, Sierras de la Sagra, de Cazorla i de Segura), és una regió semidesèrtica d'insòlita bellesa; el paisatge rememora els últims reductes del regne nassarita a Andalusia. Les seves comarques atresoren un singular patrimoni històric i natural, el que li atorga una dimensió internacional a aquesta regió agresta. Així, a La Hoya de Baza, una depressió granadina, es troben les localitats arqueològiques paleontològiques més importants de la ribera nord del Mediterrani, només comparables als del llegendari Vall del Rift a l'Àfrica oriental.
-
Dos investigadors de l'IPHES signen a 'Science' la troballa de nous cranis amb trets neandertals a Atapuerca
La revista Science dóna a conèixer nous cranis amb trets neandertals trobats a la Sima de los Huesos d'Atapuerca. S'estima una edat entorn dels 430.000 anys per a aquests fòssils. No hi ha cap jaciment en la història que hagi proporcionat tants cranis, un total de 17, d'una espècie humana extingida. En l'article signen dos investigadors de l'IPHES, Carlos Lorenzo i Eudald Carbonell.
-
Descobert per què els neandertals utilitzaven la boca com a eina o tercera mà per a realitzar tasques complexes
Els neandertals utilitzaven la boca com a tercera mà a falta d'un sistema neural i corporal totalment preparat per fer algunes tasques complexes. Així es dóna a conèixer en un estudi publicat a la Journal of Anthropological Sciences i del qual és coautora Marina Lozano, investigadora de l'IPHES. La recerca es basa en unir evidències paleoneurològiques amb les marques de desgast dental observades en les dents, que són diferents en cada espècie i segons quina activitat haguessin dut a terme.
-
Troben tres gens amb unes variants que poden augmentar fins a 3 vegades, o disminuir fins a 8, el risc de patir Alzheimer
Un gen pot no expressar-se (estar inactiu) o expressar-se amb més o menys força, és a dir, estar més o menys actiu, produir més o menys proteïnes, igual que la intensitat de llum d'una bombeta pot graduar-se, fent que produeixi una llum feble o potent. Això és el que ha passat durant l'evolució del cervell humà amb l'expressió de gens relacionats amb la neuroplasticitat, és a dir, amb la capacitat per formar noves connexions nervioses (sinapsis).
-
L'IPHES troba a Tunis el crani d'ur més antic del món, un toro modern de fa 700.000 anys
L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha identificat a Tunis (Tunísia) el crani d'ur més antic del món. L'animal és l'ancestre dels toros actuals, pesava més de 1.000 kg i cadascuna de les banyes fa més d'un metre. Es reforça així la idea que l'origen dels toros es troba a Àfrica i no a Euràsia, com se suposava fins fa poc. La troballa es presenta a la prestigiosa revista Quaternary Science Reviews.
-
L'IPHES crea un mètode 3D que permet saber amb precisió la intensitat de l'ús de les eines prehistòriques
D'aquesta manera s'obté informació més vàlida sobre la gestió de la matèria primera, la variabilitat dels artefactes retocats o, fins i tot, de les estratègies de mobilitat.
