Tens a l'hora el rellotge biològic?

Malgrat els avenços en el coneixement científic sobre nutrició i alimentació aconseguits durant les darreres dècades, no és gens clar que ens alimentem millor. Les relacions entre salut i alimentació són molt complexes i hi intervenen altres factors que no únicament tenen a veure amb el què i la quantitat que mengem sinó que també estan relacionats amb el quan mengem.

La crononutrició és un concepte sorgit el 1986 del Dr. Alain Delabos, i demostra que l'hora en la qual consumim els aliments té un paper clau sobre la nostra salut, sobretot, en el manteniment del pes corporal. Aquesta disciplina aconsella respectar els ritmes biològics del cos i menjar quan és més favorable per assimilar de la millor manera els nutrients ingerits.

Els ritmes biològics estan presents en la majoria d'animals, de manera que els condicionen els períodes de migració o hibernació, i també en les plantes, en què els regulen, per exemple, la caiguda de les fulles i la floració. De fet, molts dels nostres processos biològics més bàsics com la son, la temperatura corporal o la pressió arterial presenten ritmes. La majoria són circadiaris, és a dir, que es repeteixen cada vint-i-quatre hores (relacionat amb el moviment de rotació de la Terra), però també en podem trobar amb freqüències diferents, com les setmanals o les mensuals, entre d'altres.

El sistema circadiari d'una persona es defineix com el conjunt d'oscil·lacions rítmiques de les variables fisiològiques dins d'un període aproximat de 24 hores que treballen de manera sincrònica per anticipar-se i adaptar-se a les condicions cícliques de cada dia. Aquests ritmes es controlen per uns "rellotges" moleculars que s'engeguen amb factors externs com la llum i l'hora de les menjades. Així, un sistema circadiari saludable associa el dia i la llum amb la ingesta i l'activitat física, mentre que la nit i la foscor les associa amb el dejú i el repòs. Malauradament, quan aquests senyals ambientals es desincronitzen (treball a torns, àpats a deshora, trastorn horari, insomni, etc.) es perd la funcionalitat del sistema circadiari, la qual cosa pot influir directament sobre el control del pes corporal i l'aparició de sobrepès i obesitat. Per tant, adaptar els horaris dels àpats tenint en compte el ritme biològic individual de cadascú és transcendental per mantenir el funcionalment dels rellotges moleculars i evitar, així, l'aparició i el desenvolupament de malalties relacionades amb el sobrepès i l'obesitat.

De manera general, la crononutrició recomana fer el menjar principal del migdia abans de les 15 h i el sopar, encara que no marqui horaris preferents, almenys dues hores abans d'anar a dormir. Així mateix, adverteix dels riscos que suposa, per exemple, sopar massa tard. Altres recomanacions són dormir entre set i vuit hores, dedicar a l'esmorzar almenys vint minuts del nostre temps, i no estar exposats durant la nit a llums que provinguin d'aparells electrònics.