Un còctel de dopamina

El nostre cervell és l'element clau que ens converteix en humans. Un gran entramat de connexions ens permeten des de l'acció més simple, com caminar, fins a imaginar.

Per dur a terme aquestes comunicacions neuronals que permeten fer tota mena de funcions, el nostre sistema nerviós utilitza unes molècules anomenades neurotransmissors. N'hi ha de molts tipus, i un dels més importants és la dopamina, que és la substància associada a la producció de plaer i a la felicitat. És el neurotramsmissor més utilitzat pel cervell, i tant l'excés com l'absència s'associen a malalties mentals i neurològiques.

Tothom necessitem un nivell adequat de dopamina, però no només això, necessitem també que es reparteixi de manera adequada al cervell per poder dura terme moltes funcions: ens impulsa a ser competitius, a crear un sentit de defensa davant d'algun perill i a motivar-nos per assolir alguna fita personal. Influeix en el nostre estat d'ànim, en el nostre comportament i és essencial per regular el metabolisme. Es considera el neurotransmissor del plaer, i és clau per promoure els processos de seducció, la sexualitat i el desig.

Hi ha altres funcions principals en les quals la dopamina és el factor principal:

• Satisfacció personal: s'ha descobert en diferents estudis que una persona que se sent satisfeta amb la seva vida i manté un nivell elevat d'autoestima té més quantitat de receptor D2 de dopamina al cervell.
• Emocions fortes: la neurociència ha detectat que una persona amb més dopamina en certes regions cerebrals fa que sigui més propensa a decidir arriscar-se o gaudir d'emocions fortes, per exemple practicar esports extrems.
• Sobrepès i obesitat: no totes les persones tenen la mateixa sensació de plaer quan mengen xocolata. Les persones amb tendència al sobrepès tenen menys receptors de dopamina en el sistema nerviós i, per tant, necessiten menjar més xocolata per arribar a sentir un grau de satisfacció similar a altres persones que tenen més nivell de dopamina al cervell.
• Consum de drogues: com que la dopamina està relacionada amb el plaer o la satisfacció, una addicció a les drogues pot representar un nivell baix de dopamina. En consumir-la, aquesta droga s'adhereix a la proteïna transportadora de la dopamina i bloqueja el procés normal de reciclatge. Com a resultat, es veuen exagerats els efectes plaents de la cocaïna.
• Creativitat: les persones més creatives tenen menys quantitat de receptors D2 de dopamina al tàlem. Aquesta part de l'encèfal té com a objectiu principal filtrar els estímuls que rep l'escorça del cervell. Això facilita les connexions neuronals que ens ajuden a associar conceptes d'una manera més eficaç, de manera que millora la creativitat.
• Regulació de la memòria: la dopamina s'encarrega de regular la durada de la informació o, més ben dit, dels records. Quan aprenem alguna cosa que ens satisfà o ens dona plaer, la dopamina activa l'hipocamp perquè retingui aquesta informació; en cas contrari, quan el record no és favorable, la dopamina no activa l'hipocamp i el record no s'emmagatzema.
• Nivells de motivació: el vincle entre la dopamina i la motivació s'ha demostrat en persones que han d'aconseguir uns objectius molt exigents, ja que tenien més dopamina al cervell.
• La personalitat de l'individu: la dopamina podria ser un dels factors a tenir en compte per saber si una persona és més introvertida o extravertida, covarda o valenta, segura o insegura.

A més, quan estem enamorats, experimentem emocions satisfactòries i agradables. En el procés químic que es produeix, l'amor comporta l'alliberació de dopamina, serotonina i oxitocina.

Nivells baixos de dopamina també s'associen amb problemes de socialització, i nivells alts es relacionen amb hiperactivitat, hipersexualitat, hipersocialització.

Quan la dopamina és anormalment alta, s'associa amb psicosi i esquizofrènia. Drogues com l'amfetamina i la cocaïna, que són conegudes perquè fan incrementar de manera important els nivells de dopamina, poden arribar a causar psicosi. Per aquest motiu, la majoria de fàrmacs moderns antipsicòtics estan dissenyats per bloquejar la funció de la dopamina en diferents graus.

També hi ha trastorns relacionats amb la mala distribució de la dopamina, com la malaltia de Parkinson o el TDHA (trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat).