Universitat Rovira i Virgili

Tornar

Aperitius de ciència

Vermuts, musclos i plàstics



Joaquim Rovira Solano
Investigador del Departament de Ciènces Mèdiques Bàsiques
joaquim.rovira(ELIMINAR)@urv.cat

Els microplàstics són fragments de material polimèric artificial. Tenen una mida de menys de 5 mm fins a 1 micròmetre, la milionèsima part d’un mil·límetre. Aquestes partícules es formen a causa de la fragmentació de peces de plàstic més grans, per exemple amb el desgast per abrasió de pneumàtics o el despreniment de fibres de tèxtils sintètiques com el polièster i la poliamida, malgrat que de vegades es fabriquen expressament d’aquesta mida com en el cas dels pèl·lets o materials abrasius per a productes cosmètics.

De microplàstics en trobem a tot arreu: a l’aire que respirem, a les terres de cultiu, al cim de les muntanyes... i molts van a parar als mars i oceans, on poden ser ingerits pels peixos i altres animals. Cal destacar especialment els bivalves (musclos, vieires, ostres, cloïsses, escopinyes, etc.), una classe de mol·luscos que s’alimenten filtrant aigua o recollint partícules en els sediments. Així doncs, aquests organismes capturen microplàstics i en molts casos no poden expulsar-los, ni tant sols amb els processos de depuració als quals estan sotmesos abans d’arribar al mercat.

El Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la Universitat Rovira i Virgili ha analitzat la presència d’aquestes substàncies en més de 2.300 mol·luscos (musclo, ostra, tellerina, navalla, caragol de mar i cloïssa) produïts a la costa catalana. Se n’han trobat en tots els organismes analitzats i la majoria corresponen a fibres de polièster de mida inferior a 1 mil·límetre.

Es calcula que un consumidor mitjà adult ingereix anualment uns 8.000 microplàstics, i pot arribar als 20.000 cada any en els casos de grans consumidors. Malauradament el mol·lusc i altres organismes aquàtics no són l’ única via d’exposició a microplàstics. Se n’han trobat a l’aigua de consum, tant embotellada com de l’aixeta, a la sal de taula, a la mel, a la cervesa.... i fins i tot per inhalació de les mascaretes i a l’aire interior dels edificis.

Encara falta molt de camí per recórrer en la recerca sobre la toxicitat dels microplàstics, però cada cop hi ha més evidències que aquestes partícules com les substàncies que incorporen afecten la nostra salut. Sense dubte, tenir cura del medi ambient és una de les millors maneres de cuidar-nos.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar