Els vins pugen de cota

La vinya és un cultiu resistent i alhora adaptat al territori mediterrani, àrid i calorós. Un signe de la resiliència és que es cultiva en zones afectades pels canvis que els darrers anys s'han produït en el clima: temperatures més altes amb cops de calor sobtats durant la maduració i pluges irregulars, sovint torrencials.    

Entre els efectes que el canvi climàtic pot provocar en la vinya i en la qualitat de raïm i del producte final, el vi, un dels més importants és l'augment del grau alcohòlic i la  disminució de l'acidesa.   

Les altes temperatures també comporten pèrdues d'aromes i maduracions irregulars. D'altra banda, la falta d'aigua comporta una disminució en la producció, aturada vegetativa, defoliació precoç i, en els casos extrems, fins i tot la mort del cep. Es calcula que a mitjans del segle XXI hi haurà un 17% menys de disponibilitat d'aigua a les àrees amb clima mediterrani, el més afectat pel canvi climàtic , on trobem la majoria de plantacions de vinya: Catalunya, el sud de França, Califòrnia, Xile, etc.   

L'escurçament dels estadis fenològics produït per les altes temperatures causa l'avançament de la data de verema; en moltes zones la verema es fa uns quinze dies abans que fa cinquanta anys, és a dir, ara mateix, en varietats primerenques es verema a començaments del mes d'agost. Aquesta anticipació provoca un desfasament entre la maduresa tecnològica i la fenològica: el raïm arriba a concentracions de sucre elevades quan encara hi ha parts com la pell i les llavors que atorguen astringència, manca de color i notes no desitjades als vins.   

En alguns casos, el canvi climàtic comporta episodis extrems de tempestes i pedregades durant l'època de maduració que poden arribar a malmetre les collites.  

Un altre dels efectes importants del canvi climàtic és l'afectació de plagues i malalties a la vinya. Cada cop son més comunes i més extremes, com va passar al 2020 amb el míldiu, que va provocar pèrdues de tota la verema a les zones més afectades.    

L'evolució de la temperatura com a resposta al canvi climàtic ha afectat la regionalitat de les diferents varietats de tal manera que en algunes zones vitícoles varietats foranes anteriorment ben adaptades comencen a tenir problemes de mala adaptació: s'hauran de buscar noves regions per plantar les vinyes fins ara adaptades a altres condicions, per exemple, latituds més al nord, alçades superiors o plantacions en obagues. També caldria recuperar varietats locals que durant uns anys es van abandonar a causa dels baixos rendiments o les característiques organolèptiques no estàndards, que ara ja sabem que s'han adaptat a les zones vitivinícoles tradicionals.    

En aquesta línia, la viticultura busca zones de més altitud fugint de la calor:   "L'augment de les temperatures ha provocat que el cultiu de la vinya s'hagi d'adaptar a zones fins ara impensables com la Cerdanya o Tremp."