Quant val aquesta consumició?

Quan llegeixis aquest text segurament siguis a la terrassa d'un bar tot prenent tranquil·lament una cervesa i, potser, unes patates fregides o unes olives. Aquests són productes habituals a casa nostra i tradicionalment han estat accessibles a tothom, però darrerament hauràs notat que els preus han augmentat de manera significativa. Aquest procés d'inflació no ha estat causat per una decisió de l'establiment on ets ara mateix, sinó per tot un conjunt de factors sistèmics que han generat un increment de preus generalitzat en tots els àmbits de la nostra economia i de les economies de l'entorn.

Ara fa uns anys, a començaments del 2020, es van fer públics els primers casos de COVID-19 a la Xina. Llavors ningú no va ser conscient ni de quin impacte podria arribar a tenir aquest virus en termes sanitaris ni de com podria arribar a transformar l'economia mundial. Quan els governs de la majoria de països del món van començar a imposar mesures de confinament (a començaments de març del 2020), la gran majoria de la població (i dels economistes) creia que serien temporals, que a tot estirar durarien unes quantes setmanes, que el virus remetria amb una certa celeritat i que, en conseqüència, tot tornaria a la normalitat. Malauradament, no va ser així.

Els confinaments de l'any 2020 van provocar uns efectes que van anar molt més enllà dels impactes a curt termini. En efecte, la interrupció de les cadenes de subministraments arreu del món van generar importants distorsions al comerç mundial i moltes empreses en van patir els efectes. Així, es van destruir milers de llocs de treball i moltes empreses van haver de tancar. Aquest procés va generar desabastiment de molts productes (sobretot d'aquells la producció dels quals s'havia deslocalitzat a països asiàtics) i, arran d'això, els preus es van incrementar de forma notable.

A més a més, quan aquests efectes encara eren presents a l'economia, Rússia va envair Ucraïna el febrer del 2022, la qual cosa va suposar un altre cop molt dur per al comerç mundial, especialment de productes alimentaris de primera necessitat com ara el blat o l'oli de gira-sol. Les conseqüències d'aquestes disrupcions van ser immediates i els preus dels aliments es van enfilar un altre cop (per exemple, a Catalunya el 2022 els preus dels productes alimentaris no elaborats es van incrementar un 8,9%, i els dels productes alimentaris elaborats es van enfilar fins el 14,7%). A banda d'això, la interrupció del subministrament de gas rus a la UE va provocar els mateixos efectes inflacionaris com a conseqüència de la dependència energètica de la UE d'aquests productes, un impacte que es va estendre ràpidament a la resta de l'economia.

A més a més, aquests fets eren simultanis a la implementació arreu del món de mesures per reduir les emissions de CO2 i augmentar la sostenibilitat de les activitats econòmiques, unes polítiques que tenen un efecte immediat en termes de més costos de producció i, per extensió, de preus més elevats.

Tot plegat suposa que l'escenari actual és un context de preus elevats, sobretot causats pel que succeeix a l'energia, amb uns preus a l'alça que es traslladen amb molta facilitat a la resta de sectors productius, perquè tots en són usuaris i, per tant, es veuen obligats a repercutir en els preus finals els increments dels costos de producció. Ens trobem en una situació en què estem aprenent a conviure amb nivells d'inflació que no es veien des de la dècada dels vuitanta del segle XX, un extrem que té uns efectes molt negatius sobre el conjunt de l'economia, ja que en pujar els preus tothom hi perd: les empreses perquè són menys competitives i els treballadors perquè la seva capacitat de consum s'erosiona i el seu nivell de vida baixa.

Per acabar-ho d'adobar, el preu de la consumició que t'estàs prenent no es pot deslligar dels efectes de la climatologia sobre la collita de blat, de les patates o de les olives, en un context de crisi climàtica que genera cada cop més episodis extrems (recordes la Dana al País Valencià l'octubre del 2024?) que molt sovint malmeten les collites i provoquen un encariment automàtic de les matèries primeres. D'ençà el 2024, els preus dels aliments han tendit a una certa contenció, però això només suposa que els increments han estat menors, sense que en cap cas s'hagi tornat a la situació de quatre o cinc anys enrere.

Les solucions a tot aquest conjunt de reptes i transformacions a què s'enfronta l'economia europea ni seran senzilles ni seran immediates, però en bona part suposaran recuperar una certa sobirania energètica europea (i això implica el recurs majoritari a les energies renovables en detriment dels combustibles fòssils, la qual cosa demana un ajustament inicial important) i, en menor mesura, redefinir l'actual procés de globalització per mantenir al nostre continent la producció de determinats béns estratègics, encara que això suposi incrementar-ne els costos i que tot acabi sent una mica més car. I és que la inflació ha arribat per quedar-se entre nosaltres.