Quant val aquesta consumició?

Quan es van fer públics els primers casos de covid-19 a la Xina, ningú no va ser conscient ni de quin impacte podria arribar a tenir aquest virus en termes sanitaris ni de com podria arribar a transformar l'economia mundial. Quan els governs de la majoria de països del món van començar a imposar mesures de confinament (cap al març del 2020), la gran majoria de la població (i dels economistes) creien que serien temporals, que a tot estirar durarien unes quantes setmanes, que el virus remetria amb una certa celeritat i que, en conseqüència, tot tornaria a la normalitat. Malauradament, no va ser així.

Els confinaments del 2020 van provocar uns efectes que van anar molt més enllà dels impactes a curt termini de les aturades en tot un conjunt d'activitats econòmiques. Així, quan en un sistema globalitzat com el nostre s'atura el comerç internacional, això suposa que la pràctica totalitat d'activitats econòmiques d'arreu se'n ressent. Aquest fet s'explica perquè avui dia les cadenes de subministrament són globals (i no locals o nacionals), la qual cosa implica que qualsevol producte manufacturat necessita peces, components o matèries primeres que procedeixen de llocs molt distants, de manera que una interrupció dels fluxos comercials representa una aturada immediata de la cadena de producció.

A més a més, les aturades forçades per les mesures de confinament van expulsar moltes empreses del mercat (sobretot dels sectors del transport i la logística) i quan, progressivament, l'activitat s'ha reprès un altre cop, la demanda va créixer més de pressa que l'oferta, una circumstància que va generar un xoc d'oferta amb la conseqüent apujada de preus. En aquest context, els preus comencen a incrementar-se, hi ha un cert desabastiment de determinats productes perquè les empreses que queden al mercat no donen l'abast a servir els consumidors (una part dels quals intenten compensar el no consum dels mesos anteriors de forma molt ràpida). Tot plegat suposa l'aparició d'encariments generalitzats que necessiten un temps relativament llarg per desaparèixer, ja que primer cal recuperar els nivells de producció i distribució prepandèmics, i no és una tasca fàcil (recordem, per exemple, les imatges de centenars de vaixells plens de contenidors esperant torn per descarregar les mercaderies que transportaven).

A més a més, aquesta situació es produeix en uns moments que els països desenvolupats estan implementant mesures per reduir les emissions de CO₂ i augmentar la sostenibilitat de les activitats econòmiques, unes polítiques que tenen un efecte immediat en termes de més costos de producció i, per extensió, preus més elevats. També hi coincideixen factors casuals, com ara el del vaixell Ever Given, que va encallar al canal de Suez al març del 2021 i va generar un col·lapse de centenars de vaixells mercants que es van veure atrapats a la ruta entre Àsia i Europa.

Per acabar-ho de reblar, al febrer del 2022 Rússia va envair Ucraïna i va encetar una guerra amb unes conseqüències dramàtiques per a l'economia no únicament d'aquests dos països sinó per a la d'Europa i de la resta del món. En primer lloc, perquè atès que Ucraïna és un gran exportador de productes com el blat o l'oli de girasol, tot just començat el conflicte els preus d'aquests productes es van enfilar, així com els preus de tots els altres productes que els utilitzen d'una manera o altra.

I en segon lloc, perquè les sancions comercials imposades per la UE i els Estats Units a Rússia van provocar de retruc un increment del preu del petroli i del gas, a causa de la dependència energètica de la UE d'aquests productes. Aquest punt ha estat, sens dubte, clau per explicar l'escalada de preus, ja que les pujades de preus a l'energia es traslladen amb molta facilitat a la resta de sectors productius, perquè tots en són usuaris i, per tant, es veuen obligats a repercutir en els preus finals els increments dels costos de producció.

Ens trobem en una situació en què estem aprenent a conviure amb nivells d'inflació que no es veien des de la dècada dels vuitanta del segle XX, un extrem que té uns efectes molt negatius sobre l'economia, ja que en pujar els preus tot hom hi perd: les empreses perquè són menys competitives i els treballadors perquè la seva capacitat de consum s'erosiona i el seu nivell de vida baixa.

Les solucions ni seran senzilles ni immediates, però en bona part suposaran recuperar una certa sobirania energètica europea (i això implica el recurs majoritari a les energies renovables en detriment dels combustibles fòssils) i, en menor mesura, redefinir l'actual procés de globalització per mantenir al nostre continent la producció de determinats béns estratègics.